Branding Escolar En Català

Ho vaig sentir en un llibre d’Audible: els tres primers segons de qualsevol trobada entre persones són determinants per al resultat d’aquest encontre. Tres segons són molt poc temps. 1, 2, 3, ja està! I aquests tres segons poden canviar-ho tot.

No me’n vaig sortir. Estava buscant un bon exemple per explicar a la directora d’un centre que de ben poc li valdria fer un esforç gran en màrqueting educatiu, si primer no s’esforçava perquè la realitat del centre cridés l’atenció tant com volia que ho fes la seva publicitat. Unes hores després, en canvi, se’m va ocórrer aquesta comparació, que hauria estat eficaç, però ja era tard. Què hi farem! Si us serveix a vosaltres, em quedo satisfet.

"No hi ha res a l'escola que tingui valor que no passi per l'educador""L'escola és un projecte cultural, en el sentit profund de la paraula""El projecte que un centre escolar ofereix és un conjunt de relacions"Javier Cortés Soriano mostra a l'entrevista que coneix a fons el món escolar, tant amb la visió interna de professor i directiu, com des de la perspectiva el món editorial.Ha estat director d'Edicions de l'Editorial PPC, director general del Col·legi Santa Maria del Pilar de Saragossa, Director General i després president del Grup SM i Director General del col·legi Summa Aldapeta de Sant Sebastià liderant la construcció d'un nou col·legi. Des de setembre de 2020 treballa al Col·legi El Pilar a València com a professor de Religió a Batxillerat i representant de l'entitat titular.Ha estat també autor de nombrosos projectes editorials i autor, entre altres publicacions, dels llibres Gestionar para educar. La función directiva en la Escuela Católica, juntament amb J. A. Viguera i La Escuela Católica. De la

Ahir vaig parlar amb una persona que, per accident, ha esborrat per sempre les 17.000 fotografies del mòbil: tots els records de la seva vida conscient. No era un ancià sense destreses digitals, sinó un jove que estudia Comunicació Audiovisual. Tots heu de conèixer casos similars. Les escoles no som alienes a aquest perill: ens podem quedar sense arxiu històric de fotografies.Un bon dia, amb motiu d´un aniversari assenyalat del centre, voleu trobar bones fotos i potser no sereu capaços de fer-ho. Justament, a l'era digital i de la imatge, quan semblava que tot seria més fàcil, se'ns pot tornar impossible!----------------------Post de l'episodi:https://brandingescolar.com/arxiu-fotografic/Sobre formats:https://brandingescolar.com/pixel-jpg/

Per què moltes vegades grans projectes (penso que potser en són la majoria) es queden a mig camí? Em faig aquesta pregunta, perquè ho he vist amb els meus ulls, ho he viscut en grups escolars amb els quals col·laboro: Han planificat un canvi poderós, potser amb unes noves metodologies didàctiques o amb un enfoc innovador en la manera de fer el que sempre ja han fet bé. Han reestructurat l’organització, han redissenyat els sistemes d’avaluació, han fet canvis en la concepció arquitectònica per afavorir l’aprenentatge… En tantes coses, tants esforços i en un moment tan decisiu com l’actual! Però, passat un temps, en queda només un resultat superficial.Per què ha passat? El roc que podria haver estat molt gran i haver marcat la diferència, acaba sent no res en pocs mesos. Què caldria haver fet diferent? No tinc la bareta màgica, però hi he reflexionat força. Us exposo les que parer meu són les set causes per les quals fracassen més projectes:Entrem en un trimestre decisiu per al màrqueting de l’escola. Som novam

En el llibre L’arte della domanda, Paolo Pugni manté un diàleg amb Alessandra Colonna i Francesca di Falco –expertes en comunicació interpersonal i coaching– sobre l’abast d’aquesta expressió italiana, chi domanda, comanda, o sigui, qui fa les preguntes és qui dirigeix la conversa cap allà on li interessa. D’entrada semblaria una contradicció que preguntant estigui gestionant el diàleg i que si ocupo l’espai i el temps xerrant, en canvi, en perdo el control. 

Necessitem connectar amb la gent. Entre nosaltres i amb l’alumnat, amb pares i mares i també amb les famílies que vindran a visitar l’escola. Amb ells, no ens servirà de res tenir preparats grans argumentaris, discursos amb bellíssimes paraules, per més amables que siguin, si no es dona aquesta connexió. Això significa que parlar bé és important, però ho és encara molt més una altra cosa: aprendre a escoltar. Per això ja n’hem parlat altres vegades. Però ara ens centrarem en una acció clau, imprescindible, per generar el tipus de conversa adequat per a l’escolta: les preguntes que fem. I ho farem de la mà de Paolo Pugni, un podcaster italià especialitzat en la venda de valor. Em va entrevistar fa uns quants mesos: podeu trobar l’entrevista tant al podcast com al canal de YouTube. Paolo Pugni ha publicat aquest any un llibre justament sobre les preguntes. L’arte della domanda, l’art de la pregunta.

Audio de l'entrevista realitzada a Lluís Bassat al maig de 2016 sobre les marques escolars

Intervenció de Miquel Rossy en el Congrés de la Confederació Espanyola de Centres d'Ensenyament el dia 22 d'octubre de 2021.

Vaig entrevistar el prestigiós publicista Toni Segarra l’11 de juny de 2018 i vaig publicar el contingut de la conversa pocs dies més tard al meu blog, brandingescolar.com. El que a aquell final del curs 17-18 no preveia ni de lluny és que uns mesos més tard em llançaria a crear aquest canal de podcast. Enregistrava totes les entrevistes directament amb el meu mòbil, sense prentrendre cap altre fruit de l’enregistrament que la posterior transcripció en un article del web. Durant uns anys l’àudio de l’entrevista –com el d’algunes més– s’ha quedat arxivat al disc dur. Ara m’he decidit a recuperar-lo. Encara que el so no sigui perfecte la qualitat del contingut supera amb escreix qualsevol dels inconvenients. Us asseguro mitja hora llarga de continguts molt aplicables a la vostra escola.

En el post anterior vam veure una sèrie de recursos per usar davant de persones violentes o excessivament dominants. La veritable assertivitat no es troba tant en les paraules com en els gestos que les acompanyen. Però, per descomptat, els comportaments assertius han de coincidir amb la sinceritat dels nostres propòsits. ---------

David Barreda es dedica professionalment a facilitar experiències d'aprenentatge per al desenvolupament de persones i equipos. Ha invertit més de 6000 hores des de 1999 a la formació i la dinamització d'equips de treball. Acaba de publicar El formador 5.0. Parem sobre el llibre i sobre la marca personal del professorat.

Els autors de llibres de màrqueting educatiu a debat: Jaime García Crespo, Víctor Núñez, Luiggi Sarias i Miquel Rossy.Ja es van trobar el 2020, durant el confinament. https://youtu.be/VFdoxAsDL6wAra, començant el curs 2021-2022 valoren les seves prediccions i fan noves apostes per millorar la gestió del màrqueting de les escoles.

El professorat necessitem assertivitat si volem generar un clima d’equip. Per què de vegades grans projectes queden en no res? Estic convençut que molts cops és perquè no hi ha hagut entre tots una bona gestió de les emocions i de la comunicació. Necessitareu assertivitat sobretot els directius. I també, és clar, hem d’ensenyar els nostres alumnes a ser assertius. No hi ha un altre mestre que el nostre exemple. Hi ha encara un motiu important pel qual estic aprofundint en l’assertivitat. Hem comentat un munt de vegades que la satisfacció de les famílies de l’escola és la porta principal d’entrada de noves famílies. És natural, doncs, que vulguem que les famílies estiguin contentes i que hi posem tot l’esforç, també en la nostra formació professional, per a una atenció del client més eficaç. Però alguns pares i mares poden excedir-se fàcilment amb reclamacions i censures que sobrepassen els límits raonables de la seva actuació en el marc escolar. Com ho gestionem?

L’any 1959 Volkswagen va introduir amb èxit l’escarabat als Estats Units, un cotxe ben petit, comparat amb els clàssics automòbils americans. Ho va fer possible l’agència DDB, de la mà de Bill Bernbach, a través de la que alguns consideren encara la millor campanya publicitària de la història. Durant més de 60 anys tots els seus anuncis van ser gràficament idèntics Per què explico això? Cada cop veiem més centres escolars que han millorat la professionalitat de la gestió de la seva marca institucional. En aquestes escoles, però, es pot caure en un parany sobre el qual voldria alertar: si abans el problema era la inexistència d’una marca gràfica, ara el risc d’algunes escoles és ofegar-la en un excés de disseny.https://brandingescolar.com/repetir-repetir-repetir/

Reconèixer les marques a través del seu llenguatge és cada cop més important. Quan les marques compten amb una identitat verbal, paral·lela a la identitat visual, esdevenen reconeixibles també per la manera de parlar. Això les humanitza, les fa més coherents, n’explicita millor els trets essencials, les vincula més als seus públics, ajuda a crear comunitat.

L’any passat un grup escolar estava reorganitzant el màrqueting en els seus col·legis amb nous encarregats, als quals jo anava donar un curs formatiu. Un directiu de el grup em va demanar:–Escolta Miquel. Per què no m’escrius quatre ratlles de quin ha de ser el perfil per un responsable de màrqueting?Li vaig respondre adaptant un escrit que tenia ja en el meu primer llibre, La teva escola, una gran marca. En aquest cas es referia al perfil d’un director o directora de comunicació. No és el mateix, però en realitat les qualitats que han de tenir un i altre no són tan diferents. Per a mi seria un error que se separés la comunicació de màrqueting amb la resta de comunicacions. Si tot el que fem cada dia a l’escola pesa vuit vegades més en el màrqueting que el disseny d’una campanya a Facebook!

Entrevista a Pablo Gonzalo.Pablo Gonzalo és una de les referències en el progrés de la comunicació interna a Espanya i soci que lidera l'Àrea de serveis de Comunicació Interna a Estudips de Comunicación. Amb trenta anys d'experiència en aquest camp, el que el converteix en un dels seus pioners, va comprendre que l'objectiu de la comunicació interna no podia ser exclusivament el de "informar els empleats del punt de vista de la Direcció".És –com podeu veure a l'entrevista– una persona de conversa cordial, que comparteix amb senzillesa el seu bast coneixement.Ha coordinat la publicació del llibre Empleats compromesos, empreses eficaços, que podeu sol·licitar gratuïtament: https://www.estudiodecomunicacion.com/servicios/empleados-comprometidos-empresas-eficaces/

Quan vaig preguntar a una persona què li havia semblat una de les tres entrevistes que he fet aquest 2021, va afirmar: “Richard Gerver? Un venedor de fum!”. Caram! És que potser enraona de coses que la gent es pensa que tenen valor i ella –des de la seva visió privilegiada– sap que en realitat no en tenen? Jo no hi estic d'acord: el grans canvis en l’educació passen per força per la visió d’una escola millor; ideal, sí, però després concretada en accions determinades i determinants. I en els indicadors per avaluar aquest canvi.Voldria cridar l’atenció, però, d’un altre risc just a l’extrem oposat. Parlo de la gent que hi reacciona amb entusiasme i en fan grans elogis, però que sovint tampoc no en treuen cap profit. Diran que ha estat “una entrevista molt inspiradora”, quan l’emoció ha estat intensa, mentre els duri l’emoció. Perquè ells no en concretaran res. La seva inspiració és només un foc d’encenalls. Fum i foc. En realitat no estan tan lluny aquests dels primers.

Les escoles són gent que ajuda els altres a créixer. Liderar és servir. No servir-se. La complexitat de totes les tasques que es duen a terme en una escola es governa tenint clar quin n’és el fil conductor: el propòsit, la identitat, les persones… Totes aquestes idees i moltes altres d’interessantíssimes han sortit a la conversa mantinguda amb Xavier Marcet, arran del llibre "Esquivar la mediocridad"Xavier Marcet és consultor estratègic en innovació i emprenedoria. S’ha format en escoles de negocis com Berkeley, IESE, ESADE… La seva feina consisteix a ajudar empreses, administracions i universitats de més de vint països a desplegar models d’innovació. Us aconsello que agafeu paper i bolígraf, especialment si sou directius!